La pluja

Espero tornar a sentir la pluja sobre la meva pell

abans d'estimar altre vegada,

sentir com els braços s'acaronen els colzes, 

protegint-se d'un altre invasor, 

les gotes regalimant sobre la meva cara,

fent-me l'única culpable de la meva vivacitat,

sens cap deute ni cap deure.

Balada

La noia inquieta que treballa a price
està feta d'una altra pasta.
No sóc només jo que ho diu.
Els companys d'oficina ja ho insinuen entre passadissos.
D'on haurà sortit aquesta espècie estranya?
Ara treballa amb pena i cada tarda
se sent mig defallir perquè a l' oficina
l'estiu és un vesper. Quan l'aspi volta
li roda el cap i tanca els ulls: enyora la quietud de casa seva,
el fregament de les cordes del violí i la passió
de quan s'ajunten ments somiadores.

La noia inquieta que treballa a price
s'entendreix molt sovint i sense llàgrimes,  plora
si se sabés valenta pel destí,
capaç de girar l'ordre dels fets
que algú ha establert.

Quan vingui la tardor,
en alguna ciutat llunyana,
tindrà un deliri esbojarrat
que li farà veure l'esperança
que en fer-se gran serà, potser, terapeuta
i tocarà el violí desafinat que tanta pols ha guardat
Com una dona complexa que no tem a res.


Versió de "Balada" de Miquel Martí i Pol a la meva amiga Laura.

Tancat

Sento com m'acaricia la solitud,
i em despulla convertint-me en vulnerable.
Un ésser desconegut surt de dins meu i crida,
Crida amb l'ofeg del silenci: que no hi troba plaer en la companyia.
Que prefereix més tancar-se en la càlida fragilitat del seu cos.

Retorn

Retorn als bons hàbits. A la serenitat. A la pau interior. A la calma. Retorn al benestar. A la meva independència. A fluir. A ser lliure. Retorn a escriure. A  recordar-me que m'has ferit.  A sentir que ja ets tant lluny, encara que hi ha dies que el meu cor nota la punta del teu nas.

Dolor

 I en la llum s'esclareixen els nous punt de dolor que he descobert,

 aquells que queden tapats amb l'ombra d'una cara riallera, que tot just,

 comença a aprenre a viure.

Between books

model: Ariadna Rodelas

            fotografia: Mireia Muñoz Farran

http://www.flickr.com/photos/jenesuispasnormal/7397223602/in/photostream

Cuando amas lo que tienes, tienes lo que quieres.

           Mediterráneamente

Hace cosa de cuatro días salió a la luz el nuevo anuncio d’ Estrella Damm, un éxito mediático, como siempre, millones de visitas y trending topic en twitter. Detrás del lema Mediterráneamente, Villa-rosas ya hace cuatro años que nos vende la misma historia: chico conoce a chica ..un momento..¡ pero si esta es la historia de siempre! ¿Por qué funciona? ¿Seran los modelos? ¿los paisajes idílicos? ¿ El look? ¿La cerveza?

 La idea en realidad es la misma de siempre, Villa- rosas no se rompe la cabeza con esta, lo que esta realmente cuidada es la estética del spot y la asociación del producto, en este caso la cerveza catalana, con el estilo de vida mediterráneo idealizado. Lo que pretenden es la sensual conexión entre el hombre y el objeto, el placer de tener una vida feliz ahora se puede conseguir bebiendo una cerveza. Se modifica la concepción de lujo y se transforma en vida fácil. Vida fácil si posees la misma suerte que los protagonistas del spot: cuerpos hechos a medida, otros similares de tu especie para poder ligar, una isla preciosa, dinero, estilo y pocas preocupaciones. En la era en la que estamos, la del hipernarcisismo abusamos de todos los espejos que nos rodean, nos contemplamos sin freno, nos comparamos y casi siempre acabamos perdiendo. Estos spots no son nada más que un reflejo de nuestro sueño. La publicidad ya no trabaja con la lógica de la diferencia de clases, sino con la búsqueda de la emociones, en este caso lo podríamos denominar “mediterranean dream”, una trampa fácil para los buscadores incansables de la experiencia de goze interno , del sueño que nunca se cumple. Todo esto afecta inevitablemente a nuestra mente, nos seduce y a la vez los frustra profundamente." Cuando amas lo que tienes, tienes lo que quieres". ¿ Te ayuda este spot a amar lo que tienes?