Sento com m'acaricia la solitud,
i em despulla convertint-me en vulnerable.
Un ésser desconegut surt de dins meu i crida,
Crida amb l'ofeg del silenci: que no hi troba plaer en la companyia.
Que prefereix més tancar-se en la càlida fragilitat del seu cos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada