La pluja

Espero tornar a sentir la pluja sobre la meva pell

abans d'estimar altre vegada,

sentir com els braços s'acaronen els colzes, 

protegint-se d'un altre invasor, 

les gotes regalimant sobre la meva cara,

fent-me l'única culpable de la meva vivacitat,

sens cap deute ni cap deure.

Balada

La noia inquieta que treballa a price
està feta d'una altra pasta.
No sóc només jo que ho diu.
Els companys d'oficina ja ho insinuen entre passadissos.
D'on haurà sortit aquesta espècie estranya?
Ara treballa amb pena i cada tarda
se sent mig defallir perquè a l' oficina
l'estiu és un vesper. Quan l'aspi volta
li roda el cap i tanca els ulls: enyora la quietud de casa seva,
el fregament de les cordes del violí i la passió
de quan s'ajunten ments somiadores.

La noia inquieta que treballa a price
s'entendreix molt sovint i sense llàgrimes,  plora
si se sabés valenta pel destí,
capaç de girar l'ordre dels fets
que algú ha establert.

Quan vingui la tardor,
en alguna ciutat llunyana,
tindrà un deliri esbojarrat
que li farà veure l'esperança
que en fer-se gran serà, potser, terapeuta
i tocarà el violí desafinat que tanta pols ha guardat
Com una dona complexa que no tem a res.


Versió de "Balada" de Miquel Martí i Pol a la meva amiga Laura.

Tancat

Sento com m'acaricia la solitud,
i em despulla convertint-me en vulnerable.
Un ésser desconegut surt de dins meu i crida,
Crida amb l'ofeg del silenci: que no hi troba plaer en la companyia.
Que prefereix més tancar-se en la càlida fragilitat del seu cos.

Retorn

Retorn als bons hàbits. A la serenitat. A la pau interior. A la calma. Retorn al benestar. A la meva independència. A fluir. A ser lliure. Retorn a escriure. A  recordar-me que m'has ferit.  A sentir que ja ets tant lluny, encara que hi ha dies que el meu cor nota la punta del teu nas.